El pragmatisme, la primera corrent filosòfica nascuda als Estats Units, es definida de la següent manera per la Stanford Encyclopedia of Philosophy https://plato.stanford.edu/entries/pragmatism/ First published Sat Aug 16, 2008; substantive revision Thu Mar 14, 2019 Pragmatism is a philosophical tradition that – very broadly – understands knowing the world as inseparable from agency within it. … Continua llegint «El pragmatisme»
Els representants del psicologisme no formen una escola en sentit estricte, sinó que el que tenen en comú és que el pensament es percep com a una funció psicològica i aquest aspecte juga un paper essencial en la seva filosofia. En el psicologisme en un sentit més estret, els pensaments són sempre una expressió de … Continua llegint «El psicologisme»
Mentre que la filosofia de l’idealisme alemany tracta principalment de qüestions fonamentals de la ment i del coneixement, en les ciències naturals i en la tecnologia es van produir progressos significatius i un ràpid augment del coneixement. Un contrapès a l’idealisme és el ressorgiment de l’empirisme, que va trobar la seva expressió específica al segle … Continua llegint «El positivisme»
Els corrents filosòfics que durant el segle XIX seguiren a la mort de Hegel, el hegelianisme, aviat es distinguiren per les conseqüències polítiques que extreien. Els coneguts com Althegelianer o Rechtshegelianer, amb una orientació política conservadora, van veure en l’estat prusià la realització de l’estat racional i cristià. Entre els més coneguts d’aquest vells hegelians … Continua llegint «La dreta hegeliana»
Amb la categoria “historicisme” la història de la filosofia fa referència a un influent corrent filosòfic i històric a Alemanya durant els segles XIX i XX. Destaca la historicitat de l’home, el seu ancoratge en una tradició i la consciència de ser influenciat pel passat, i considera que totes les idees i institucions com l’estat … Continua llegint «Historicisme»
La història de la filosofia anomena “filosofies de la vida ” (Lebensphilosophien) a un ampli i heterogeni corrent que es va desenvolupar principalment a Alemanya i França com a alternativa a les ciències naturals i a la filosofia que posava l’èmfasi unilateralment en la racionalitat. Amb del concepte de “vida” designaren una totalitat que no … Continua llegint «Les “filosofies de la vida”»
Amb aquesta etiqueta es designa un ampli corrent filosòfic que, després de l’enfonsament de l’idealisme, es va desenvolupar com a contraposició al materialisme cada cop més estès profundament i arrelat en les ciències naturals. Varen plantejar la tornada directament a Immanuel Kant i de desenvolupar una filosofia que satisfés les demandes de les ciències modernes. … Continua llegint «El Neokantianisme»
El món com a voluntat i representació, obra cimera del filòsof Arthur Schopenhauer, defineix en el primer paràgraf el que entén per representació (Vorstellung). § 1 «El mundo es mi representación»: esta es la verdad que vale para todo ser viviente y cognoscente, aunque solo el hombre puede llevarla a la conciencia reflexiva abstracta: y … Continua llegint «Schopenhauer: El món és la meva representació (WWV I, 1)»
Recentment va començar una edició de l’edició danesa que estableix els textos originals per part de l’editorial Trotta, de la qual ja han aparegut alguns toms. Aquesta edició vol possar fi a l’arbitrarietat amb la que s’ha traduït (de vegades des de traduccions franceses) al filòsof danès. Edició original de referència Søren Kierkegaards Skrifter (SKS). … Continua llegint «Llegir Kierkegaard»
Les Edicions de referencia dels escrits de Karl Marx són: Marx-Engels Werke (MEW). Berlin: Dietz, 1956-1999, 42 vols. Marx Engels Gesamtausgabe (MEGA). Berlin: Walter de Gruyter, 1975- , 119 vols. No hi ha ni en català ni en castellà una traducció de les obres completes, aquí fem constar Traduccions de reconeguda solvència. Marx, K., El … Continua llegint «Llegir Marx»
