John Stuart Mill (1806–73) was the most influential English language philosopher of the nineteenth century. He was a naturalist, a utilitarian, and a liberal, whose work explores the consequences of a thoroughgoing empiricist outlook. In doing so, he sought to combine the best of eighteenth-century Enlightenment thinking with newly emerging currents of nineteenth-century Romantic and … Continua llegint «John Stuart Mill (1806-1873)»
Auguste Comte exposà la filosofia positiva en algunes obres fonamentals, de les quals extraurem textos de lectura i comentari: Comte, A., Curso de filosofía positiva. Madrid : EMESA, 1977 Comte, A., Discurs sobre l’esperit positiu. Curs de filosofia positiva. Barcelona: Laia, 1982 Comte, A., Discurso sobre el espíritu positivo. Madrid: Biblioteca Nueva, 1999 Un dels … Continua llegint «Auguste Comte (1798–1857)»
La Stanford Encyclopedia of Philosophy presenta així a Jeremy Bentham: Jeremy Bentham, jurist and political reformer, is the philosopher whose name is most closely associated with the foundational era of the modern utilitarian tradition. Earlier moralists had enunciated several of the core ideas and characteristic terminology of utilitarian philosophy, most notably John Gay, Francis Hutcheson, … Continua llegint «Jeremy Bentham (1748–1832)»
Els joves hegelians o hegelians d’esquerra eren un grup d’intel·lectuals alemanys a mitjan segle XIX que van adoptar la dialèctica, entesa com el principi del desenvolupament històric i el mètode de la crítica immanent. D’altra banda, es van tornar contra el conservadorisme inherent a Hegel, segons el qual tot allò existent es declara necessari i … Continua llegint «Els joves hegelians (o esquerra hegeliana)»
El pragmatisme, la primera corrent filosòfica nascuda als Estats Units, es definida de la següent manera per la Stanford Encyclopedia of Philosophy https://plato.stanford.edu/entries/pragmatism/ First published Sat Aug 16, 2008; substantive revision Thu Mar 14, 2019 Pragmatism is a philosophical tradition that – very broadly – understands knowing the world as inseparable from agency within it. … Continua llegint «El pragmatisme»
Els representants del psicologisme no formen una escola en sentit estricte, sinó que el que tenen en comú és que el pensament es percep com a una funció psicològica i aquest aspecte juga un paper essencial en la seva filosofia. En el psicologisme en un sentit més estret, els pensaments són sempre una expressió de … Continua llegint «El psicologisme»
Mentre que la filosofia de l’idealisme alemany tracta principalment de qüestions fonamentals de la ment i del coneixement, en les ciències naturals i en la tecnologia es van produir progressos significatius i un ràpid augment del coneixement. Un contrapès a l’idealisme és el ressorgiment de l’empirisme, que va trobar la seva expressió específica al segle … Continua llegint «El positivisme»
Els corrents filosòfics que durant el segle XIX seguiren a la mort de Hegel, el hegelianisme, aviat es distinguiren per les conseqüències polítiques que extreien. Els coneguts com Althegelianer o Rechtshegelianer, amb una orientació política conservadora, van veure en l’estat prusià la realització de l’estat racional i cristià. Entre els més coneguts d’aquest vells hegelians … Continua llegint «La dreta hegeliana»
Amb la categoria “historicisme” la història de la filosofia fa referència a un influent corrent filosòfic i històric a Alemanya durant els segles XIX i XX. Destaca la historicitat de l’home, el seu ancoratge en una tradició i la consciència de ser influenciat pel passat, i considera que totes les idees i institucions com l’estat … Continua llegint «Historicisme»
La història de la filosofia anomena “filosofies de la vida ” (Lebensphilosophien) a un ampli i heterogeni corrent que es va desenvolupar principalment a Alemanya i França com a alternativa a les ciències naturals i a la filosofia que posava l’èmfasi unilateralment en la racionalitat. Amb del concepte de “vida” designaren una totalitat que no … Continua llegint «Les “filosofies de la vida”»
