Els joves hegelians o hegelians d’esquerra eren un grup d’intel·lectuals alemanys a mitjan segle XIX que van adoptar la dialèctica, entesa com el principi del desenvolupament històric i el mètode de la crítica immanent. D’altra banda, es van tornar contra el conservadorisme inherent a Hegel, segons el qual tot allò existent es declara necessari i fonamentalment raonable.
A més de Karl Marx, formaren part d’aquest corrent David Friedrich Strauß (1808–1874) que amb l’obra «La vida de Jesús» va dividir críticament als hegelians. Ludwig Feuerbach (1804–1872) considerat materialista (“L’home és el que menja”), pel qual els pensaments i les idees són manifestacions de la matèria i, com a resultat, la religió és un fenomen antropològic (“L’home va crear Déu a la seva imatge”). Max Stirner (1806–1856) que considerà que esperit, religió o valors no són més que “bigues”. Bakunin (1814–1876) que fundà l’anarquisme polític. Friedrich Engels )1820-1895), company filosòfic i (també financer) de Karl Marx, participant en la seva teoria i editant les obres de Marx després de la seva mort. Bruno Bauer (1809–1882), Arnold Ruge (1802–1880), Friedrich Theodor Vischer (1807–1887), el francès Victor Cousin (1792–1867) o l’italià Bertrando Spaventa (1817–1883).
La majoria dels pensadors relacionats amb aquest corrent filosòfic han estat estudiats, sobre tot, com a pre-cursors de Marx en obres que cerquen reconstruir la formació de la teoria marxiana.