Amb aquesta etiqueta es designa un ampli corrent filosòfic que, després de l’enfonsament de l’idealisme, es va desenvolupar com a contraposició al materialisme cada cop més estès profundament i arrelat en les ciències naturals. Varen plantejar la tornada directament a Immanuel Kant i de desenvolupar una filosofia que satisfés les demandes de les ciències modernes.
En aquest corrent cal destacar a: Eduard Zeller (1814–1908), fundador de la teoria del coneixement com a disciplina. Kuno Fischer (1824–1907), historiador de la filosofia. Friedrich Albert Lange (1828–1878) escrigué la «Hisòoria del materialisme». Otto Liebmann (1840-1912) defensà que era necessària una tornada a Kant. Hermann Cohen (1842–1918), fundador de l’escola de Marburg defensà que no són els conceptes, sinó els judicis el fonament del coneixement humà. Alois Riehl (1844–1924), defensà el criticisme com a actualització de Kant. Wilhelm Wildelband (1848–1915) defensà la teoria dels valors universals, que aquests són la veritat en el pensament, la bondat en la voluntat i la bellesa en el sentiment; per ell entendre Kant significa anar més enllà que ell. Franz Staudinger (1849–1921), marxista ètic, fou pioner de la cooperativa de consum. Hans Vaihinger (1852–1933), fundador dels Kant-Studien i autor de la «Filosofia del com-si». Paul Natorp (1854–1924) aborda sobretot la lògica de les ciències i rebutja l’existència de la cosa mateixa i l’intel·lecte de les vistes independents. Rudolf Stammler (1856–1938), filosofia del dret. Karl Vorlander (1860–1928), filòsof de la història i marxista, biògraf i editor de Kant. Heinrich Rickert (1863–1936), representant de la filosofía del valor i concebí en contraposició la ciència de la cultura i la ciència de la naturalesa. Jonas Cohn (1869–1947) defensà que la cosa i el coneixement només es poden reconèixer conjuntament a través del pensament dialèctic. Robert Reininger (1869–1955) estudià el problema psicofísic i la filosofia del valor. Emil Lask (1875–1915) teoritzà sobre la teoria de les categories i la del judici. Ernst Cassirer (1874-1945) es dedicà a la història de la teoria del coneixement, formulà una filosofia de les formes simbòliques i una antropologia. Richard Hönigswald (1875–1947) publicà sobre el problema fonamental del donat i sobre una metodologia general. Bruno Bausch (1877-1942) va ser un receptor de Frege i va mantenir una posició patriòtica en la era nazi. Arthur Liebert (1878-1946) es plantejà com era possible la filosofia crítica.