Kierkegaard en la sèrie “Encuentro”
Capítol dedicat a Kierkegaard en la sèrie de la televisió argentina Encuento, prsentat pel Dr. Fernando Savater.
blog
Llegir Nietzsche
Edició de referència Werke. Kritische Gesamtausgabe (KGW), ed. de Giorgio Colli i Mazzino Montinari. Berlin i New York 1967ss. Traduccions La traducció al castellà més acurada és la següent: Friedrich Nietzsche, Obras completas (dir. Diego Sánchez Meca). Madrid: Tecnos, 2011ss., 4 vols. Escritos de juventud Escritos filológicos Obras de madurez I Obras de madurez II … Continua llegint «Llegir Nietzsche»
Què és el subjecte segons Schopenhauer? (WWV I, 2)
Arthur Schopenhauer en El mundo como voluntad y representación I escriu com a segon paràgraf la seva noció de “subjecte”: §2 Aquello que todo lo conoce y de nada es conocido, es el sujeto. Él es, por lo tanto, el soporte del mundo, la condición general y siempre supuesta de todo lo que se manifiesta, … Continua llegint «Què és el subjecte segons Schopenhauer? (WWV I, 2)»
El pragmatisme
El pragmatisme, la primera corrent filosòfica nascuda als Estats Units, es definida de la següent manera per la Stanford Encyclopedia of Philosophy https://plato.stanford.edu/entries/pragmatism/ First published Sat Aug 16, 2008; substantive revision Thu Mar 14, 2019 Pragmatism is a philosophical tradition that – very broadly – understands knowing the world as inseparable from agency within it. … Continua llegint «El pragmatisme»
El psicologisme
Els representants del psicologisme no formen una escola en sentit estricte, sinó que el que tenen en comú és que el pensament es percep com a una funció psicològica i aquest aspecte juga un paper essencial en la seva filosofia. En el psicologisme en un sentit més estret, els pensaments són sempre una expressió de … Continua llegint «El psicologisme»
El positivisme
Mentre que la filosofia de l’idealisme alemany tracta principalment de qüestions fonamentals de la ment i del coneixement, en les ciències naturals i en la tecnologia es van produir progressos significatius i un ràpid augment del coneixement. Un contrapès a l’idealisme és el ressorgiment de l’empirisme, que va trobar la seva expressió específica al segle … Continua llegint «El positivisme»
La dreta hegeliana
Els corrents filosòfics que durant el segle XIX seguiren a la mort de Hegel, el hegelianisme, aviat es distinguiren per les conseqüències polítiques que extreien. Els coneguts com Althegelianer o Rechtshegelianer, amb una orientació política conservadora, van veure en l’estat prusià la realització de l’estat racional i cristià. Entre els més coneguts d’aquest vells hegelians … Continua llegint «La dreta hegeliana»
Historicisme
Amb la categoria “historicisme” la història de la filosofia fa referència a un influent corrent filosòfic i històric a Alemanya durant els segles XIX i XX. Destaca la historicitat de l’home, el seu ancoratge en una tradició i la consciència de ser influenciat pel passat, i considera que totes les idees i institucions com l’estat … Continua llegint «Historicisme»
Les “filosofies de la vida”
La història de la filosofia anomena “filosofies de la vida ” (Lebensphilosophien) a un ampli i heterogeni corrent que es va desenvolupar principalment a Alemanya i França com a alternativa a les ciències naturals i a la filosofia que posava l’èmfasi unilateralment en la racionalitat. Amb del concepte de “vida” designaren una totalitat que no … Continua llegint «Les “filosofies de la vida”»
El Neokantianisme
Amb aquesta etiqueta es designa un ampli corrent filosòfic que, després de l’enfonsament de l’idealisme, es va desenvolupar com a contraposició al materialisme cada cop més estès profundament i arrelat en les ciències naturals. Varen plantejar la tornada directament a Immanuel Kant i de desenvolupar una filosofia que satisfés les demandes de les ciències modernes. … Continua llegint «El Neokantianisme»