blog

Karl Marx: Contribución a la crítica de la economía política

Obra publicada en 1859 és el resultat del estudis de Marx sobre l’economia política realitzats en una dècada. Vuit anys més tard apareixerà El capital que reformularà alguns dels anàlisis de la mercaderia i el valor però que serà citada com a una primera formulació. En el pròleg realitza, a més d’una introducció al text, … Continua llegint «Karl Marx: Contribución a la crítica de la economía política»

Auguste Comte: Discurso sobre el espíritu positivo

El Discurs sobre l’esperit possitiu fou publicat l’any 1844 com a conclussió i compendi del Curs de filosofia positiva que es va publicar en 6 volums entre 1830 i 1842, Aquesta traducció és de Julián Marías (Madrid: Alianza Ed., 1980). Objeto de este discurso 1.—El conjunto de los conocimientos astronómicos, considerado hasta aquí demasiado aisladamente, … Continua llegint «Auguste Comte: Discurso sobre el espíritu positivo»

John Stuart Mill: El utilitarismo

Aquest text, publicat l’any 1863, és un assaig de sistematitzar les teories utilitaristes i acabar així amb la diversitat de significats que se li donava al terme. Aquesta intenció és la que hi ha darrera la nota preliminar del text, que diu el següent: El autor de este ensayo tiene razones para creer que él … Continua llegint «John Stuart Mill: El utilitarismo»

Schopenhauer: De la cuádruple raíz del principio de razón suficiente (Introducción)

Introducció de la tesi doctoral de Schopenhauer en la que explicita la versió del principi de raó suficient que ell seguirà i que es convertirà en el nucli de tota la seva obra. Traducció de Leopoldo-Eulogio Palacios. Madrid: Gredos, 1981. Capítulo primero. Introducción § 1. El método Platón el divino y el asombroso Kant unen … Continua llegint «Schopenhauer: De la cuádruple raíz del principio de razón suficiente (Introducción)»

John Stuart Mill (1806-1873)

John Stuart Mill (1806–73) was the most influential English language philosopher of the nineteenth century. He was a naturalist, a utilitarian, and a liberal, whose work explores the consequences of a thoroughgoing empiricist outlook. In doing so, he sought to combine the best of eighteenth-century Enlightenment thinking with newly emerging currents of nineteenth-century Romantic and … Continua llegint «John Stuart Mill (1806-1873)»

Auguste Comte (1798–1857)

Auguste Comte exposà la filosofia positiva en algunes obres fonamentals, de les quals extraurem textos de lectura i comentari: Comte, A., Curso de filosofía positiva. Madrid : EMESA, 1977 Comte, A., Discurs sobre l’esperit positiu. Curs de filosofia positiva. Barcelona: Laia, 1982 Comte, A., Discurso sobre el espíritu positivo. Madrid: Biblioteca Nueva, 1999 Un dels … Continua llegint «Auguste Comte (1798–1857)»

Jeremy Bentham (1748–1832)

La Stanford Encyclopedia of Philosophy presenta així a Jeremy Bentham: Jeremy Bentham, jurist and political reformer, is the philosopher whose name is most closely associated with the foundational era of the modern utilitarian tradition. Earlier moralists had enunciated several of the core ideas and characteristic terminology of utilitarian philosophy, most notably John Gay, Francis Hutcheson, … Continua llegint «Jeremy Bentham (1748–1832)»

Ludwig Feuerbach (1804-1872)

Un dels joves filòsofs i teòlegs que aprofundiren en la filosofia hegeliana i un dels crítics més influents en el primer moment, sobre tot amb la seva crítica de la filosofia de la religió de Hegel. Les seves obres fonamentals: Feuerbach, Ludwig, La esencia de la religión; edición y traducción de Tomás Cuadrado. Madrid: Páginas … Continua llegint «Ludwig Feuerbach (1804-1872)»

La tesi doctoral: el principi de raó suficient

Titulada Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient (1813), conté, segons ell escriu en el pròleg de l’edició de 1847, “la” seva idea, que desenvoluparà al llarg de la seva vida i que no deixarà de repetir. Així, Schopenhauer afirma en 1847 en el pròleg a una nova edició del seu llibre, que … Continua llegint «La tesi doctoral: el principi de raó suficient»

Els joves hegelians (o esquerra hegeliana)

Els joves hegelians o hegelians d’esquerra eren un grup d’intel·lectuals alemanys a mitjan segle XIX que van adoptar la dialèctica, entesa com el principi del desenvolupament històric i el mètode de la crítica immanent. D’altra banda, es van tornar contra el conservadorisme inherent a Hegel, segons el qual tot allò existent es declara necessari i … Continua llegint «Els joves hegelians (o esquerra hegeliana)»